Festes Populars

L'Equador és part de l'àrea cultural andina, un dels focus de més alt desenvolupament civilitzatori al Planeta. És per això que hi ha moltíssimes festes tradicionals que tenen remots orígens pehispánicos, alhora que han estat capaços d'enriquir amb diversos elements de les tradicions mediterrànies, que van portar els colonitzadors espanyols. Les festes populars, poden dividir-se en ancestrals o indígenes, tradicionals mestisses i cíviques. Entre les primeres es destaquen les festes dels equinoccis i solsticis, que en l'època colonial van ser calçades en el calendari catòlic. D'aquesta manera, es destaquen les festes del Carnaval a la província del Bolívar (Guaranda) on apareix el personatge del Taita Carnestoltes. Segueixen les festes del cicle de l'Inti Raymi, especialment al centre-nord de la serra, que s'inicien amb les celebracions de Corphus, sent les més cèlebres les realitzades en Pujilí on apareixen els famosos dansaires de Corphus o Les Yumbadas de Cotocollao a Quito . Les festes de Sant Joan molt celebrades a la província d'Imbabura i la festa de Sant Pere, molt comuns en els cantons de la serra nord de Pichincha. En l'equinocci de primavera per l'hemisferi sud (on es troba la majoria del territori nacional) se celebren les festes del Coya Raymi al cantó Otavalo, juntament amb la festa del Yamor, una ancestral chicha de blat de moro feta amb set varietats de blat de moro .
Entre les festes tradicionals mestisses, per la seva riquesa simbòlica i les seves implicacions historicoculturals es poden destacar: La diablada de Píllaro, El Carnestoltes de Guaranda, La Setmana Santa de Alangasí, La Festa de Sant Pau i Sant Pere a la província de Manabí, La romeria i festa de la Verge del Cigne a Loja, La Festa de la Verge de Guápulo, La festa de la Mama Negra en homenatge a la Verge de les Mercès a Latacunga, Les Marrades Montuvios de les províncies de Guayas i Los Ríos, La Festa de Sant Lluc en Llacao a Azuay, La Passada del Nen a Conca, i els Anys Vells a tot el país, especialment a la ciutat de Guayaquil, en la qual la creativitat popular s'evidencia en la construcció de variats i descomunals ninots d'Any Vell, veritables escultures de paper i cartró.
Entre les festes cíviques, es destaquen les celebracions de la Idenependencia, com el 10 d'agost a Quito o el 9 d'octubre a Guayaquil, així com altres que commemoren la reconstrucció de ciutats que han patit devastadors terratrèmols, com la Festa de les Flors i les Fruites en Ambato, o la Festa del Retorn a Ibarra.