Blog Protegido Por Licéncia

Licencia Creative Commons
La cultura Equatoriana por Kevin se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.
Basada en una obra en latradicionecuatoriana.blogspot.com.es.

Lengües

L'idioma espanyol és la llengua més parlada a l'Equador. Hi ha diverses variants locals d'espanyol, així com modalitats d'acord a l'ètnia, la classe social o les alternatives ciutats / àrea rural. L'accent serrà és molt diferent al costeño encara que s'usen alguns modismes comuns. De tota manera hi ha paraules i usos regionals específics.
Dins de la costa, per exemple a Esmeraldas, es parla el dialecte costeño equatorià amb una variant lleument africanizada. Principalment es tendeix a parlar a la costa una versió equatoriana de l'espanyol equatorial. Aquest pot variar molt depenent la classe social i el desenvolupament urbà.
A la serra es parla la versió equatoriana de l'espanyol andino. Aquest es caracteritza per l'ús de quichuismos o paraules prestades del quichua i també una clara influència quichua en la pronunciació. Existeixen variants regionals del dialecte andino equatorià. Així doncs destaca el dialecte de la serra nord a les províncies d'Imbabura i Carchi o com diríem col · loquialment l'accent pastuso. També existeix el dialecte morlaco d'Azuay i Cañar. Des Pichincha fins Chimborazo es manté un accent constant de serra central. També la classe social determina com es parla el dialecte serrà equatorià. Sol existir en les classes adinerada serrana la tendència a tractar d'evitar la influència quichua i els quichuiseergermos en la parla.
Segons el cens de 2001,1 el 94% de la població parla espanyol i el 4,8% parla alguna llengua nativa (3,7% parlen llengua nativa i espanyol; 1,1% parlen només una llengua nativa). De les 13 llengües natives que van ser comptabilitzades per l'esmentat Cens, el quítxua, parlat pel 4,1% de la població, és la més difosa. La segona llengua nativa és el shuar, parlat pel 0,4% de la població. La resta llengües registrades pel cens són: achuar, a'ingae, awà pit, cha'palaachi, huao / terero, paicoca, sequoia, shiwiar, siapedie, tsa'fiqui i záparo.

    
Nacionalitat Achuar Chibuleo
    
Nacionalitat Awa Kañari
    
Nacionalitat Ai Cofan Karanki
    
Nacionalitat Chachi Kayambi
    
Nacionalitat Epera Kisapincha
    
Nacionalitat Huaorani Kitukara
    
Nacionalitat Kichwa de l'Amazònia Els Panzaleo
    
Nacionalitat Shiwiar Manta Huancavilca Puna
    
Nacionalitat Shuar Natabuela
    
Nacionalitat Tsa Chila Otavalo
    
Nacionalitat Zápara    Nacionalitat Saraguro



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada