Dins de la costa, per exemple a Esmeraldas, es parla el dialecte costeño equatorià amb una variant lleument africanizada. Principalment es tendeix a parlar a la costa una versió equatoriana de l'espanyol equatorial. Aquest pot variar molt depenent la classe social i el desenvolupament urbà.
A la serra es parla la versió equatoriana de l'espanyol andino. Aquest es caracteritza per l'ús de quichuismos o paraules prestades del quichua i també una clara influència quichua en la pronunciació. Existeixen variants regionals del dialecte andino equatorià. Així doncs destaca el dialecte de la serra nord a les províncies d'Imbabura i Carchi o com diríem col · loquialment l'accent pastuso. També existeix el dialecte morlaco d'Azuay i Cañar. Des Pichincha fins Chimborazo es manté un accent constant de serra central. També la classe social determina com es parla el dialecte serrà equatorià. Sol existir en les classes adinerada serrana la tendència a tractar d'evitar la influència quichua i els quichuiseergermos en la parla.
Segons el cens de 2001,1 el 94% de la població parla espanyol i el 4,8% parla alguna llengua nativa (3,7% parlen llengua nativa i espanyol; 1,1% parlen només una llengua nativa). De les 13 llengües natives que van ser comptabilitzades per l'esmentat Cens, el quítxua, parlat pel 4,1% de la població, és la més difosa. La segona llengua nativa és el shuar, parlat pel 0,4% de la població. La resta llengües registrades pel cens són: achuar, a'ingae, awà pit, cha'palaachi, huao / terero, paicoca, sequoia, shiwiar, siapedie, tsa'fiqui i záparo.
Nacionalitat Achuar Chibuleo
Nacionalitat Awa Kañari
Nacionalitat Ai Cofan Karanki
Nacionalitat Chachi Kayambi
Nacionalitat Epera Kisapincha
Nacionalitat Huaorani Kitukara
Nacionalitat Kichwa de l'Amazònia Els Panzaleo
Nacionalitat Shiwiar Manta Huancavilca Puna
Nacionalitat Shuar Natabuela
Nacionalitat Tsa Chila Otavalo
Nacionalitat Zápara Nacionalitat Saraguro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada